El meu mòbil i jo

Farà cosa d’un mes que se’m va espatllar el mòbil. És allò típic que passa: estàs enmig d’un casament (el del teu cunyat, per ser més exactes), i entre la xerinola i l’anar i venir de taula en taula, te n’adones que la pantalla del teu telèfon ha deixat de funcionar. En qualsevol altre cas potser no seria un fet gaire dramàtic, però en el meu cas (em comunico força a través de missatges) la cosa prenia importància.

Després de demanar prestat el mòbil del meu sogre, vaig anar a portar a reparar el meu propi telèfon. El noi de la botiga, amb una sinceritat exemplar, em va comentar el següent:

– Jo te l’envio a Motorola, a veure què em diuen. Si un cas, quan sàpiga res, et truco i et dic  per quan surt.

Tot confiat, i amb un mòbil prestat, vaig anar a Boston, vaig tornar, van passar tres setmanes més i no vaig saber res del meu mòbil fins avui. Avui m’han comunicat l’import de la reparació: 40 euros.És en aquest moment quan comencen les cavilacions i els mals de cap. Un, que de natural és més aviat conservador pel que fa a tràmits administratius, té la intenció de quedar-se amb el telèfon que té. Però per tal de veure si servia per alguna cosa estar apuntat al programa de punts i a la Zona Azul de Movistar, he anat al seu catàleg de telèfons amb la il·lusió de renovar-me’l.

Sóc un pardillo.

El meu pobre saldo de 10000 punts només em dóna per pagar 60 euros i quedar-me un mòbil força més baix en prestacions que el que tinc. I això m’ha donat temes en què pensar: podria ser que els meus cinc anys de fidelització a un contracte amb Movistar (amb un consum mínim de 9 euros al mes) no serveixin per res? És possible que el mínim de 540 euros que he pagat a Movistar (al tanto, només compto el mínim) només em donguin per pagar un telèfon petitet que amb prou feines té servei de missatgeria? Per què un client que es faci avui client de Movistar provinent d’una altra companyia pot tenir accés a un mòbil pel qual jo he de pagar més de 100 euros?

Davant d’això he tingut el rampell d’engegar-ho tot a rodar i canviar-me de companyia. Vodafone m’ofereix una petita Palm Treo per 0 euros. Ho faria encara que només sigui per a que els de Movistar em truquin i jo pugui demanar-los un iPhone per quedar-me amb ells. Però sé que d’aquí a 18 mesos, quan ja hagi pagat a Vodafone una pasta, em trobaré amb el mateix problema. I no em mola.

Internet? Tres quartes parts del mateix. La setmana passada et podies inscriure al Dúo de Telefònica pagant 25 euros al mes el primer any. Jo porto més de dos anys amb ells pagant els 45 euros religiosament, i ni tan sols m’han trucat per oferir-me una trista rebaixa en el preu. Estic temptat de fer cas a en Xavier Vidal de RAC1 (veure l’entrada del seu blog), però no crec que tingui la barra necessària per fer-ho.

Si algú es llegeix aquesta entrada i vol fer algun comentari o suggerència, n’estaré encantat.