La polèmica està servida. El podcast humorístic i esportiu La Sotana va fer una festa el dissabte 12 de març de 2022 a la sala La Mirona de Salt i, un cop acabada, van decidir penjar dues fotos de l’esdeveniment per penjar-les a Twitter. L’endemà, na Júlia Barceló, activista feminista i actriu, mencionava la piulada publicada amb el comentari següent:
Us imagineu
fer alguna cosa
al 2022
i que l’immensa majoria
de persones
siguin
🤡HOMES🤡 https://t.co/gx8gq3YCbC— Júlia Barceló (@Barcelo_neta) March 13, 2022
Llegir els comentaris d’aquesta piulada és un espectacle no apte per a totes les sensibilitats, i menys si teniu un mínim de consciència feminista.
El cas és que, com acostuma a passar, crec que s’ha posat el focus en el punt equivocat, acusant als creadors i presentadors del programa d’atiar aquesta mena de comportaments. Analitzem una mica en profunditat la relació entre el programa, els seus seguidors i les xarxes socials.
La Sotana, un programa de futbol no apte per a “futboleros”
La Sotana és un podcast de temàtica esportiva dirigit per l’Andreu Juanola (possiblement el més periodista de tots), acompanyat per tres humoristes com són en Joel Díaz, en Modgi i en Manel Vidal. És a dir, un podcast que parla sobre el Barça, moderat per un perdulari que mira de lligar curt els egos de tres humoristes muntats al dòlar de la comunicació a Catalunya. A més, com a programa independent que és, només es deu a les persones que paguen per ser-ne patrons, i per tant es permet el luxe de ser inquisitiu i directe amb els convidats que tenen de tant en tant.
Però per sobre d’això és un podcast que barreja de forma magistral un humor intel·ligent i treballat amb un humor etílic que surt de la gran quantitat de cervesa que es beu abans, durant i després de la gravació del programa. Escoltar La Sotana és escoltar conya de la bona, fina i mordaç, que no deixa a ningú indiferent, però a vegades tambné és escoltar una tertúlia de borratxo de bar de mercat municipal a les 7 de la tarda.
Per això dic que, en molts casos, es tracta d’un podcast de futbol poc apte per a les persones associades de forma tradicional amb el futbol. Si no t’escoltes La Sotana amb la mirada crítica, pots caure en el parany de pensar que són igual de garrulos que tu, estimat aficionat ranci del “balompié”.
Massa incels, poca diversió
Aquí arribem al quid de la qüestió: la majoria dels patrons que paguen per fer possible La Sotana no són persones moderades i cultes que escolten el podcast mentre assaboreixen un Chateaubriand del 77 (potser ara m’he passat de snob). Però ja m’enteneu: el perfil mitjà és un home jove, que va a l’espectacle en directe de La Sotana havent begut, que coreja les proclames més exhaltades com si fos a un camp de futbol de Tercera un diumenge al matí, i que segurament et dirà que gaudeix del programa perquè, de tant en tant, al programa deixen anar un “Puta Espanya” o algun acudit d’aquests del broc gros. És a dir, jovent begut que no gira gaire rodó, una mena de massa informe de testosterona i alcohol. Un espectacle tirant a lamentable que més d’una vegada els membres del programa han criticat mentre gravaven el programa amb públic – no seria el primer cop que titllen als seus seguidors, entre bromes i hihihaha, de “subnormals”.
Així doncs, amb aquest panorama, el que diu el tuit citat a l’inici d’aquest post és normal. Ara bé, potser l’autora del tuit es quedava curta: potser és normal que tots siguin homes, però no hauria de ser normal que es considerés un espai no segur per a les dones. I malauradament, és un espai molt poc segur. Creieu que exagero? Deixeu-me que us expliqui una cosa.
Mansplaining per a homes
Heus aquí un altre de les facetes del masclisme i el patriarcat que tant ens ha dominat la vida durant tots aquests segles, i que encara ens domina: està ben vist comportar-se com un energúmen en una festa, està ben vista la massa testosterònica masculina cridant i bevent i deixant anar el neanderthal interior, perquè sempre se’ns ha dit que això és el que fan els homes, sense mirar si això fa sentir violentada a la resta de la població mundial. I tu, amable tuitaire que dius que un espai com aquest no exclou ningú perquè explícitament no es barra el pas a les dones, pensa en el comportament d’aquesta colla de brètols i torna a plantejar-te la frase que acabes de dir.
La barrera hi és, i es diu por. No seria la primera vegada que, enmig d’una situació com la que estic descrivint, alguna noia que hi hagi per allí pugui acabar sent assetjada, violentada o coses pitjors. Ho hem vist en concerts, ho hem vist en festes populars, i el masclisme sempre se les ha empescat per culpabilitzar a la dona agredida (anava vestida com una meuca, anava provocant, ja sabia a què s’exposava, etc). Per tant, és lògic (tot i que no hauria de ser normal) que una noia decideixi no anar perquè té por de sortir-ne mal parada.
La culpa és de La Sotana? No, ells estan per sobre de tota aquesta gent. La culpa podria ser de l’educació rebuda, dels pares o de ves a saber el què. Però personalment apunto a un altre lloc: al masclisme i la societat patriarcal. Han estat anys o segles d’implantació d’un discurs en el què l’home necessita comportar-se en societat com un goril·la en zel per mantenir aquest sentiment de superioritat, enlloc de canalitzar les seves frustracions i dèries de formes més constructives. I mentre hi hagi espais en què els homes tinguem via lliure per comportar-nos com neanderthals, aquests espais seguiran sent poc segurs per a les dones.
I això és així, i si cres que no ho és, “prove me wrong”.
Què en penses de totes les dones que estan piluant dient que van anar a l’espectacle i s’ho van passar d’allò més bé.
No sé com encaixar-ho després del teu article tan tendenciós, m’ho expliques?
Gràcies
Anem a pams: una cosa és que hi hagués noies entre el públic (segons em consta, n’eren unes quantes) i que aquestes s’ho passessin bé. Al cap i a la fi, és normal. Però això no contradiu el meu missatge.
El que jo dic és que, per norma general, els espais hipermasculinitzats no acosatumen a ser espais segurs per a les dones. Tradicionalment no ho han estat mai, i només cal veure què passa en entorns com algunes festes majors, els Sanfermines o alguns festivals de música a l’aire lliure. que hi hagi la necessitat de posar punts liles d’atenció a dones que han patit agressions ens hauria de fer reflexionar una mica. Insisteixo, per norma general un espai amb majoria aclaparadora d’homes no és un espai segur per a la majoria de dones.
Així doncs, si hi havia dones piulant que hi van anar i ho van gaudir, enhorabona. Però això no canvia la realitat. Hi pot haver Normalment les excepcions no serveixen per desmuntar un argument.