Tornem a engegar el debat: Plataforma per la Llengua i un conjunt d’entitats més han demanat que es faci el possible per què el català esdevingui oficial a la Unió Europea a través d’un comunicat conjunt. I no els falta raó: una llengua amb més parlants que altres llengües oficials com el noruec, el maltès o l’irlandès mereix el seu reconeixement i que es pugui fer servir amb normalitat a l’hemicicle del Parlament Europeu. Tanmateix, els detractors d’aquesta idea tenen un poderós argument: aquesta mesura és cara.
Expliquem bé això: cada nou idioma a la UE suposa trobar traductors d’aquesta llengua a la resta d’idiomes oficials de la UE (almenys en teoria). Ara mateix això seria contractar a 27 professionals més, que potser no és molt, però segurament algú ja ho trobaria una bajanada. I si ho ajuntem amb els costos d’haver de traduir al català tota l’activitat legislativa del Parlament Europeu, surt per una bona picossada pressupostària.
Per una altra banda, malgrat que les llengües són oficials a dins de l’hemicicle, al final de tot les llengües de treball a dins la UE són tres: l’anglès, el francès i l’alemany. Irlandesos, francesos, alemanys, maltesos, belgues i alguns txecs i neerlandesos que puguin tenir aquestes llengües com a llengües maternes no hauran de fer cap esforç. La resta, sí.
I hi ha solució a això? Oi tant! Però passa per acceptar que una llengua natural no pot ser una llengua pont o de treball neutre i justa. I això ens duu, segons la meva opinió, a considerar l’esperanto. Sí, aquesta llengua artificial permetria, en primer lloc, estalviar-nos una pasta en traductors. En segon lloc, agilitzaria el procés de treball i de creació de documentació de feina (que no caldria traduir si fos la única llengua de feina), i posaria a tots els europarlamentaris i treballadors al mateix nivell, aprenent una segona llengua que seria segona per tothom.
Malauradament, això suposa tants canvis mentals, organitzatius, polítics i morals (si se’m permet), que tothom ho veuria inviable. Millor pagar bons diners i no enfadar les grans potències europees.
Però tu, que estàs aquí llegint això, pensa una mica i digues-me si no és una bona idea. Digues-m’ho als comentaris!
