Darrerament m’han vingut al cap dos records de la meva infantesa tardana, o potser ja preadolescència: d’una banda, recordo les classes de llengua catalana de l’EGB on m’explicaven els diferents registres lingüístics, i com la llengua canviava depenent del to i de la situació en que es feia servir. Vaja, que no era el mateix català el que parlaves en un judici amb un jutge, que en una conversa amb un funcionari, o mentre veies el futbol amb els amics a la tele. I molta gent potser feia com jo, i jugava a veure què passaria si es parlava en un registre inusualment alt en una situació que no ho necessitava (de l’estil “Alegre treballador del sector de l’oci nocturn, serveixi’m dues cops d’espirituós típic de la ja extinta Unió Soviètica amb extracte de quinina i llimona, si-us-plau”).
De l’altre, la imatge del mític joc Lemmings, un joc d’ordinador en què havies de conduir a un grup de petits homenets blaus amb cabells verds a través d’un munt de pantalles plenes d’obstacles amb l’objectiu de dur-los a la sortida. Els Lemmings no paraven, i només sabien caminar i seguir ordres. No tenien criteri, i per tant no valoraven si es posaven o no en perill.
Doncs relacionat amb el primer record, i una mica amb el segon, tenim algunes de les reaccions després de l’aprovació de la Llei Trans, llei que entre altres coses ara permet que als documents oficials es puguin fer servir les expressions “progenitor gestant” i “progenitor no gestant” en documents com llibres de família, partides de naixement, i demès paperassa institucional. I clar, ja ha hagut de sortir tot de gent indignada, fins i tot gent teòricament feminista i poc trànsfoba com Neus Rosell, membre de l’equip de “El búnquer” de Catalunya Ràdio, a dir la seva sobre com això posa en perill que la gent pugui seguir dient “pare” i “mare”.
Vinga som-hi. Anem a pams.
1.Disculpeu-me perquè no he tingut temps de llegir tots els insults i me’n queden molts però ho donaré per fet.
2. Si ets un nou seguidir que busca contingut legtbifòbic o terf, ja pots anar marxant perquè aquí no el trobaràs.
👇
— Neusssi (@neusssi) February 19, 2023
Doncs em sap greu, perquè crec que això no passarà. Que una cosa és el que ara es pot fer: enlloc de només poder posar pare o mare, pots posar aquests dos termes i els altres que he mencionat abans. Una mica amb l’ànim de que tothom es pugui sentir identificat. I una altra ben diferent és que ara tothom hagi de passar per anomenar als seus pares “progenitors”. De la mateixa manera que no anomenem “espirituós” al licor o “retribució” al salari (excepte en documentació formal o oficial), crec que la majoria de gent assenyada seguirà dient “pare”, “mare”, “papi”, “mami” o “daddy” (per afegir un anglicisme innecessari al llistat que gairebé tots ja fem servir).
I això és el que em fa recordar als Lemmings. Nosaltres no som uns éssers sense voluntat que fem el que ens diuen i avall. Els drets, en general, serveixen perquè els puguem exercir segons la nostra voluntat. Tenim dret a casar-nos, però podem fer-ho o no. I ara tenim dret a que se’ns anomeni “progenitors no gestants” i, tanmateix, també tenim el dret a que no ho facin. Aquesta és la gràcia dels drets de les persones.
