Estic escrivint aquest post en una nota d’Obsidian, el gestor de notes que estic fent servir des de fa unes setmanes. Correctament configurat, es pot fer servir per mantenir un ecosistema de notes entre diversos dispositius sense gastar un duro i fins i tot sense fer servir un servei d’emmagatzematge en línia com Dropbox o Google Drive.
Obsidian, notes en Markdown fàcils de gestionar
Obsidian és un gestor de notes molt similar a altres gestors de notes com poden ser Evernote o el mateix Google Keep. Permet gestionar les notes amb etiquetes (hashtags) i carpetes que es guarden en el que el sistema anomena una caixa o vault. Ara bé, a diferència d’altres gestors de notes, és un programari que, en el fons de tot, només és un gestor de fitxers en format Markdown.
Aquest format és un hereu simplificat de HTML, que permet inclure format en un text pla a través de combinacions de caràcters. Per exemple, un text precedit d’un signe d’etiqueta (#) converteix el text en un titolar fins que no hi ha un retorn de carro. Pots veure una petita guia de Markdown en aquest enllaç.
Doncs bé, Obsidian el que fa és crear arxius de Markdown, tot ajudant-te mostrant en temps real el resultat del format en aquest llenguatge, i afegint funcionalitats com els enllaços entre notes o la visualització de les notes guardades en format de núvol. Tanmateix, en el fons l’únic que fa és crear una carpeta amb subcarpetes i fitxers de text a dins.
Syncthing, sincronia per tothom
I aquí ve el punt per mi més interessant: Syncthing. Un servei que permet sincronitzar contingut entre diversos dispositius en temps real, sempre que aquests dispositius estiguin connectats a Internet i es “coneguin” entre ells. El programari que es dedica a fer això està disponible per totes les plataformes possibles, i en el meu cas en concret l’he posat al meu ordinador de la feina (Windows), l’ordinador personal (Linux Mint) i el meu telèfon mòbil (Android).
Un cop instal·lat a tot arreu, l’únic que cal fer és anar vinculant els dispositius entre ells i anar compartint la carpeta on s’emmagatzemen les notes en el dispositiu principal perquè aquesta es vagi replicant a la resta de dispositius. Així, un cop replicada la carpeta, qualsevol, canvi que es faci en un dels dispositius es sincronitzarà amb la resta.
I un cop ja està això gestionat, només cal obrir Obsidian a cada un dels dispositius i configurar una vault nova que prendrà com a arrel la carpeta que just acabem de sincronitzar.
Amb tot això, he aconseguit tenir un petit ecosistema de notes que puc prendre en qualsevol moment amb el telèfon o amb qualsevol dels meus ordinadors, que es sincronitza de forma fàcil i que em permet ordenar les meves idees.
Si ho proves, fes-m’ho saber i deixa’m als comentaris (o a Mastodon) com t’ha anat.
@epineda Ho he provat. És interessant. De moment un mòbil Android i un portàtil Linux (Xubuntu).Amb això evites fer servir un servidor intermig que conservi els arxius, com Mega, Drive o OneDrive. Però per altra banda, perfils no tècnics com és el meu cas, hem de confiar en que les programacions tant d'Obsidian com de Syncgthing són, efectivament, segures…
@epineda …mmm… i ara he caigut en que perquè la sincronització del syncthing funcioni tots dos dispositius han d'estar oberts al mateix temps, oi? I en el cas de l'Obsidian, si es vol sincronització "asíncrona" (sense syncthing) cal user i llavors estaríem allà mateix, oi?O potser no he acabat d'entendre com ho lliguen…Bé, igualment interessant. M'ha agradat investigar-ho una mica. Gràcies per compartir-ho…