Un nou #fail de Movistar

Sempre he estat el que en castellà s’anomena un “agonías”, sobretot pel que fa al món de els noves tecnologies. Quan ha sortit una nova tecnologia dins de l’àmbit domèstic sempre l’he volgut adquirir, ja sigui una videoconsola, un ordinador o un nou telèfon mòbil. I quan em vaig enterar que Movistar treia el primer smartphone amb Android que estava bé de preu, vaig ser un impulsiu i em vaig gastar els punts que tenia per adquirir un Huawei Ivy i, de pas, signar un nou compromís de permanència amb Movistar.

I ara estic més o menys igual: tinc fotut al cap que vull un Samsung Galaxy. No un SII, un de més modest: el Samsung Galaxy Ace. Un telèfon mòbil que totes les operadores ofereixen a un bon preu si estàs disposat a formar part de la seva cartera de clients, i que òbviament Movistar també ofereix. I aquí és on ve la paradoxa.

Resulta que jo, que sóc client de Movistar des de fa set anys, amb els punts que tinc acumulats tinc dret a aconseguir aquest telèfon per un preu mínim de 60€ (aproximadament). Però en el supòsit que no fos client de Movistar i fes la portabilitat a aquesta companyia, amb les mateixes condicions de contracte que tinc actualment, tindria el telèfon de franc. Sí, de franc.

En aquest punt qualsevol persona em podria dir: “la culpa és teva, per gastar-te els punts abans d’hora i no esperar-te un any més”. I tindria raó, que amb els punts acumulats abans de l’adquisició del Huawei i els que tinc ara el telèfon em sortiria per uns 20€. Però el problema segueix sent el mateix: necessito gastar-me un munt de diners i esperar força temps per obtenir els mateixos beneficis que té un usuari provinent d’una altra companyia en el moment en què fa la portabilitat. I tot això arriba en el moment en què Movistar llença una campanya amb la que vol transmetre el missatge que els clients ja existents tenen els mateixos avantatges que els clients acabats d’arribar. Jo diria que no.

És per això que la meva decisió és jugar al seu joc: iniciaré la portabilitat a un altre operador (Yoigo i Vodafone tenen molts números). Escolliré una tarifa amb la qual el consum sigui més o menys el mateix (ja us asseguro que no és molt difícil), i quan els de Movistar em truquin per preguntar-me per què me’n vaig, els explicaré la situació i començarem a negociar. Posats a demanar, condicionaré la meva permanència a tenir un iPhone o un Samsung Galaxy SII, i a partir d’aquí anirem parlant.

Si no podem canviar les normes del joc per fer-les més justes, les faré servir per jugar contra ells.