Són coses que passen: un dia te n’adones que portes un estil de vida allunyat del que seria recomanable i al cap de dos mesos estàs pensant en que ja ets capaç de fer 5 quilòmetres en poc menys de 30 minuts. Si teniu curiositat per saber com m’ho he fet per fer aquesta progressió, seguiu llegint i aprendreu.
Els antecedents
Com en moltes coses, la decisió de començar a fer running no es pren a la babalà. En el meu cas, ja portava temps amb la idea al cap, però el que em va acabar d’ajudar a fer el pas va ser anar des de la feina a la parada del metro d’Hospital de Sant Pau i acabar esgotat abans d’arribar-hi. Jo no he estat mai un esportista, però aquest fet va encendre en mi una alarma interior.
A partir d’aquí, calia prendre dues decisions: la primera, augmentar la meva activitat física al llarg de la setmana. La segona, posar èmfasi en el control del que menjava: vigilar el fet de picar entre hores i equilibrar la meva dieta. Tot i menjar gairebé cada dia fora de casa, he de reconèixer que el segon punt va ser més fàcil d’assolir que el primer.
Si havia de pensar en fer exercici, havia de pensar en què fer i, sobretot, quan fer-ho. En el meu cas, sortint a les 7 del matí de casa i arribant a les 8 del vespre, anar a un lloc específic (gimnàs, piscina, etc) se’m feia complicat. Aixi doncs, el running semblava una molt bona opció, encara que fos sortint de casa sobre les 5:30 del matí.
Triant els materials
Aquí no hi hagué pas gaire problemes: el gruix de la inversió el vaig fer en unes sabatilles adequades, dissenyades per asfalt i per corredors més aviat ocasionals. En aquest sentit, Decathlon m’ho va acabar posant molt fàcil. Per la resta, una samarreta tèrmica (un xic ajustada i de color groc) i uns pantalons llargs d’hivern van acabar de fer el pes.
el mètode ca-co
Per molt malament que soni, aquest és el mètode que he trobat referenciat més cops a Internet quan es tracta de plans d’entrenament per a novells com jo. El pla consisteix en començar els primers dies amb tirades que combinen uns minuts caminant amb d’altres corrent. El pla té aquesta “pinta”:
Com podeu veure, la primera setmana vaig estar més temps caminant que no pas corrent (i creieu-me que ho vaig agrair). Poc a poc, mentre anava augmentant el nombre de tirades també anava reduint el temps de les estones que em passava caminant i augmentava el temps que estava corrent. Al final de la quarta setmana fins i tot apareixen entrenaments en què es comença corrent, i no caminant. I creieu-me que aquests, en un principi, costen molt.
els resultats
El primer de tots, i el mes important pel qual em vaig embarcar en aquesta “aventura”, és una reducció de pes que em pensava que no podria aconseguir: en gairebé dos mesos he rebaixat 7 quilos, passant dels 97 quilos de mitjans d’octubre als 90 de fa una setmana. Quelcom que em pensava que trigaria com sis mesos en aconseguir, ho he aconseguit en ben poc temps.
Altres resultats que he aconseguit:
- Reducció del volum abdominal (de la panxa, vaja)
- Augment de la sensació de forma fisica
- Augment de la capacitat pulmonar i de la resistència física
- Millor estat d’ànim (molt interessant en els temps que corren)
En general, començar a fer esport de manera regular cada setmana m’està ajudant no només a sentir-me millor físicament, sinó també emocional i mentalment.
i ara què?
A partir d’ara, tinc dos objectius en ment (o potser tres):
- Acabar el pa d’entrenament per aconseguir l’objectiu final: aguantar una tirada de 40 minuts corrent (al meu ritme, és clar) sense parar.
- Apuntar-me i acabar la Sant Silvestre de Girona el proper 31 de desembre.
- Arribar al punt dels 86-87 quilos d’aquí a l’estiu vinent
Tot i això, aconseguir el que he aconseguit fins ara per mi ja ha estat un èxit més enllà del que m’hauria mai imaginat. I si mai vosaltres us heu plantejat mai començar a iniciar-vos en la pràctica de les curses a peu, i creieu que el pla que he seguit us pot servir, feu-m’ho saber als comentaris.
