La cosa té cullons. El meu antic blog (el que tenia al meu propi domini) ha desaparegut. Resulta que em van enviar uns quants mails avisant-me de que la cosa s’acabava, que havia de renovar, però com que m’ho estaven enviant al correu de Hotmail, el Pini no s’enterava de res. I clar, ara resulta que el domini tan maco i xulo que tenia ha desaparegut. I amb ell el blog que tenia (abandonat).
No em faltaven motius per engegar-ho tot a rodar i proclamar als quatre vents que n’estava fart dels blogs i de la mare que els va parir, però què voleu que us hi faci; un és de natural feble i cau fàcilment a les tentacions. I per això engego una nova versió (i van…) del meu blog personal, on hi penso desgranar tot de coses que em passin pels puestus.
A propòsit del títol: sí, tinc part del mateix en xinès. Sóc així de xulo…
Ei, Enric!
OK, prenc nota de la nova adreça. A veure si aprofito les vacances i m’espabilo amb el meu.
Salut i records!!
Xavi.