Amb aquesta entrada inicio una sèrie de posts al blog amb relats meus. Alguns d’ells són una mica pujadets de to, però vaja, qui em coneix ja sap que m’agraden aquests temes. Si us agraden, feu-m’ho saber als comentaris!
Aquella nit no se sentia inspirat. Ja eren gairebé tres quarts de cinc de la matinada d’una xafogosa nit de juliol al Raval de Barcelona, i en Jimmy no havia aconseguit cap trofeu. Així era com ell anomenava a les jovenetes estrangeres que aconseguia endur-se al llit després d’algun gintònic i una mica de conversa. Però aquella nit només n’havia tret quatre mirades creuades, convidar a una noruega malcarada i la idea de que tornaria a casa seva i se l’acabaria pelant.
De fet, no es deia Jimmy. En Jaume s’havia posat un nom anglès per ajudar a trencar el gel. Formava part del seu personatge: un millenial segur de si mateix, amb èxit a la vida i cues de noietes trucant a la seva porta per fer-se’l. Però, com el seu nom, res era veritat. Ni a la seva feina d’oficinista ras a El Corte Inglés el coneixien. En Jimmy suplantava en Jaume durant els caps de setmana i desplegava el seu art a l’hora de seduir. Però aquella nit, res de res.
Tot pensant en aquell vídeo de Dillion Harper vestideta de nena dolentota i en la palla que es faria a la seva salut, va entrar al paki buscant algun ressopó. Ni tan sols es va fixar en qui hi havia a caixa; va anar directe a les neveres, n’agafà un sandvitx de pollastre i una tònica, i es dirigí a caixa.
Va quedar un xic astorat en veure que, enlloc de l’amable ancià de cara arrugada i castellà trencat hi havia una noieta morena, de cabells llisos i foscos, amb corbes generoses i un escot gairebé perfecte atenent a caixa. El creuament de mirades entre els dos va ser curt però intens, i mentre ella la mirava la Dillion Harper i el seu vestit de puteta desapareixien. Ell va pagar amb un bitllet de vint, i amb el canvi ella li allargà un paperet menut on només hi posava: “Plego en deu minuts”.
Vint minuts després ja eren al portal d’ella, besant-se apassionadament.
Pujaven les escales resseguint amb les mans cada plec de la roba i cada corba del cos. A cada replà s’aturaven i feien l’intent de treure’s la roba allà mateix per fer l’amor com animals, però ella insistia en pujar a casa. “Al llit, al llit…”, repetia entre gemecs.
Mentre obrien la porta, ell ja es descordava els pantalons. De camí a l’habitació ella es va quedar amb les calcetes posades, però ell s’ho havia tret tot. Ella va agafar en Jimmy i el llençà sobre el llit. Asseguda sobre el seu cos, anava poc a poc lligant-li les mans al capçal del llit mentre l’humitat del seu entrecuix s’escolava per les calcetes i mullava el pit d’en Jimmy. I aquest notava l’erecció majestuosa que li creixia imparable mentre ella li lligava els peus a les potes davanteres del llit.
“El teu cor, vull el teu cor…” gemegava ella mentre el besava, mentre li passava els pits per la boca d’ell, mentre li tocava el penis amb la ma esquerra i es col·locava al seu damunt tot fent cercles amb el cul. Mentre resseguia amb la ma dreta els seus pectorals.
Bali chadhogay, bali mangti Kali maa, mukti degi Kali maa…
Ell es posava cada cop més calent amb aquella mescla de sexualitat i misticisme.Va pensar que es podria morir allà mateix mentre estava a punt d’ejacular.
Kali ma shakti de, bali chadhau tere aage swikar karo!
Quan va voler cridar de plaer, ja no podia. La mà dreta d’ella s’havia enfonsat al seu pit, trencant diverses costelles pel mig. Va notar com agafava el seu cor i l’arrencava tot esquitxant de sang l’habitació. Els espasmes d’en Jimmy, ben controlats per les lligadures al llit, no van aconseguir fer perdre l’equilibri de la noia, que amb els ulls en blanc aixecava la mà oferint el cor que encara bategava a una imatge d’una deessa hindú amb vuit braços i mirada amenaçadora. I mentre els ulls d’en Jaume s’apagaven, ella feia servir el seu cor de calze per prendre un bon glop de sang calenta.
L’endemà, només el cap de personal va notar que en Jimmy no hi era a la feina, però va pensar que la carta d’acomiadament la podia enviar tranquil·lament per correu. Va donar la benvinguda al nou empleat i va marxar escales avall a agafar-se un cafè a la màquina.
I Kali somreia, satisfeta del sacrifici.
Genial!!! M’ha encantat
Moltes gràcies! A veure si m’animo a posar-ne algun altre que tinc per allà.
Molt bo!! Segueix!!